Tancament...

Bueno, això ja s’acaba, la valoració de l’assignatura? Bona…jejeje…han hagut moments de tot, de riure, d’avorriment..(però pocs eh!!) i sobretot d’aprendre, d’aquest moments n’hi han hagut molts.

Certament crec que això de fer el bolg ha esta una bona idea, d’aquesta manera queda recollit el procés d’aprenentatge, de conceptes nous apresos, de practiques al laboratori, d’imatges que ajuden a fer comprendre millor els conceptes, però el millor…que queda per sempre...

Ha esta una feina MOLT entretinguda i constant i per a mi que això dels blogs no se’m dona gens bé, doncs la veritat és que se m’ha endut moltes hores però al cap i a la fi, estic contenta amb el resultat obtingut.
Aquí us el deixo ….

Us desitjo una bona sortida d’any i un FELIÇ ENTRADA A L’ANY NOU!!!!

Que acabeu de passar BONES FESTES…..

Núria

Dilluns 20 i Dimarts 21

Ahir vam parlar de coses relacionades amb l'avaluació de l'assignatura i vam començar a veure un vídeo que hem continuat veient avui, Redes 77: "Crear hoy las escuelas de mañana"

http://www.redesparalaciencia.com/4114/redes/redes-77-crear-hoy-las-escuelas-de-manana

Mai havia estat tan marcat l'abisme entre dues generacions. Mentre els nens d'avui fan els seus deures amb ajuda d'Internet i creixen submergits a les xarxes socials, els adults i professors segueixen aplicant una educació anquilosada, basada en formes de vida de fa dos segles, sotmesa a la pressió dels resultats acadèmics i a les agendes polítiques.

Richard Gerver, un dels líders educatius actuals més inspiradors creu a retornar la passió per l'ensenyament als professors i el plaure de l'aprenentatge als alumnes. Encara que això no serà possible fins que els joves expressin el que esperen del món i l'educació els ajudi a trobar el seu lloc en la societat.

Si la societat i sobretot les generacions d'infants canvien des de l'escola hem d'estar ppreparats per aquests canvis.

Personalment crec que poc a poc anem sorgint generacions de nous mestres, amb noves idees, ganes de fer, i el més important de tot, ganes d'ensenyar ciències d'una manera dinàmica, positiva i poru significativa com per que realment n'aprenguin y nosaltres amb ells. Ja que com a mestra puc afirmar que sempre, dia rere dia, n'aprens amb ells i t'enrriqueixes de cada una de les petites personalitats que tens a l'aula.

Per acabar m'agradaria donar les GRACIES a en David per tot el conèixement que ens ha aportat, per totes les possibilitats de recursos que podem aportar a l'aula i per les diferents maneres en que és poden ensenyar les ciències.

Ara tot depen de nosaltres, aixì que endevant amb ganes de portar-ho a la pràctica.

"Les generacions canvien, nosaltres hem de canviar amb elles"

14/12/2010 "Una experiencia compartida"

La classe d'avui ha estat diferent, una companya la Laia ens ha explicat la seva experiencia com a mestra. Ells està amb un grup d'infants de P-4 i treballaba en una escola que feien fitxes i van decidir passar a treballar per racons. El problema era que no tots sabien dur a terme aquesta metodologia. No sabia ven bé el QUE havia d'ensenyar però tenia molt clar que era molt important el COM ho havia d'ensenyar i sobretot per ella és molt important les emocions.

Penso que alhora d'apendre és molt important que un nen o una nena s'emocioni, ja que quan t'emociones té un veritable significat per a tu i és algo que mai oblides.

Sempre és de bon grat que t'expiquin diverses experiencies viscudes per diferents persones, d'aquesta manera sempre en pots expreure alguna idea tant positiva o no i poder-la ampiar o apliocar a un altre aula on és doni la situació de necessitat de canvi.

Idees per treballar l’educació científica a partir d’un conte:
Més tard hem vist un vídeo sobre el conte de la Rínxols d’or.
Aquesta sessió ens ha servit per veure com a partir d’un conte podem treballar l’educació científica de diverses maneres.

Quan més expemples en tens, més recursos enmagatzemes per el dia a dia de l'aula.

Classe teorica 13/12/2010

Avui hem començat la classe amb Frases recollides de altres blogs, aquestes frases ens aporten diferents idees:

- "Crec que hem de tenir en compte que la simple experimentació no és suficient, però li hem de donar la importància que és mereix(...) "

- "...hem après que no hem de fer només el que diuen els nens, sinó que hem d'utilitzar el que els nens saben per fer-los anar més enllà."

- "...vàrem demanar als pares que ens portessin coses de la tardor, una nena va portar aglans i castanyes del bosc i haurieu d'haver vist amb quina alegria explicava el que havia recollit ella..."

En David ens ha continuat la sessió d'avui explicant un projecte que és va duu a terme a una escola de Rellinars.
Aquesta és una escola semi rural on els nens estàn barrejats en petits, mitjans i grans.
Els petits de 3- 5 anys van duur a terme el projecte anomenat: "Mares i fills/es de la nostra classe."

Els nens i nenes entre d'altres veuen fotos de mares amb fills, aquestes van acompanyades d'alguna pregunta perquè ells puguin pensar idees, com per exemple:

- Podrieu pensar idees que sus passin pel cap veient aquesta foto?
-Que hi veiem?
- Com és deuen sentir? S'estimen?
Fruit de la conversa arriben a una conclusió a partir d'una discussió.

Cada nen escull una imatge i s'inventa una història i fa una conferència als seus companys. Despès parles de que els ha semblat, fan una exposició els pares els avaluen...

Personalmet crec que és un projecte molt enrriquidor ja que per instint s'hi senten identificats i tot aquest treball amb les mares els hi ha d'encantar.

Un recurs "CDEC"

Avui hem anat d'excursió al CDEC.
El CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.

Objectius generals del centre:

-Detectar, validar, elaborar i difondre activitats, experiències didàctiques o projectes d’interès especial
-Conèixer la recerca que es fa en didàctica de les ciències; promoure i difondre els resultats d’aquesta i adequar-la a les necessitats dels professors i professores de ciències
-Planificar, organitzar i gestionar la formació de formadors que s’impulsa des de la SGFP i RP
-Planificar, gestionar i realitzar accions formatives lligades a les dotacions de ciències que el Departament d’Educació promou a través de la SGFP
-Assessorar individualment a professorat en actiu i a empreses especialitzades en materials didàctics de ciències que estan relacionades amb el Departament
-Difondre i mantenir un servei de préstec i lliurament d’aparells, kits de materials i també d'éssers vius que facilitin i fomentin l’experimentació a la classe de ciències
-Organitzar sessions de formació i estar a disposició de grups de professorat de procedència diversa ( primària, secundària, facultats de ciències de l’educació de les universitats, serveis educatius, estranger ) i també d’alumnes en formació interessats en les activitats del centre
-Dissenyar i elaborar les línies mestres del programa d'Educació Ambiental

Realment la sortida m'ha semblat molt interessant ja que dintre de poc temps és un un recurs del qual podre dispossar i on puc trobar grans ajudes.

Per a més informació podeu visitar la seguent pàgina: http://phobos.xtec.cat/cdec

Les floridures

Open publication - Free publishing - More document

Quina és la proposta de treball?

El dia 26 d’octubre se’ns proposa que deixem florir un tomàquet, al lloc que cadascú trobi més oportú, per tal de veure que passa i que fins el 23 de novembre no en tornarem a parlar. Al campus tenim informació sobre les floridures i uns informes facilitats per en David que hem d’anar omplint segons vagin sortint fongs al tomàquet.
Fem un congrés científic sobre les floridures, utilitzant les diferents experiències que hem viscut amb els tomàquets que cadascú ha estat observant durant 3 setmanes.

Què hem fet?

Primerament cadascú de nosaltres ha tingut un tomàquet obert per la meitat en les mateixes condicions durant 3 setmanes. Cada dos dies hem anat fent un seguiment i anotant els canvis en un diari a més de realitzar fotos o bé dibuixos.
El dia 23 de novembre tothom ha portat les seves floridures i primer les hem observat a través d’una lent binocular.
Seguidament per a realitzar el Congrés Científic sobre les Floridures, ens hem disposat a l’aula entorn una pissarra on hi havia les següents preguntes:

Quines condicions s’han de donar per a que apareguin les floridures?

Una resposta a: Com és que han aparegut fongs?

En David ha estat el moderador del congrés i nosaltres anàvem participant demanant el torn.
Alhora de fer la nostra aportació, havíem d’aportar proves, arguments i comparacions.


Quina conclusió en traiem?

Per a la pregunta 1. hem arribat a les següents conclusions:

-Entre una Temperatura de 5º a 22º i no cal que sigui constant, surten floridures. A menys de 0º no es produeixen perquè la congelació conserva els aliments.
-La Humitat és necessària, un tomàquet al desert no tindria fongs.
-L’Oxigen és un factor necessari ja que els fongs són éssers vius i el necessiten per produir-se.
-Foscor/Llum, quant més fosc i humit és l’ambient les floridures es produeixen més ràpid. (Ex. Els xampinyons creixen en coves)
-Els Nutrients són necessaris per a les floridures i en aquest cas es troben al propi tomàquet.

També vam arribar a la conclusió que el Temps no és una variable, sinó una conseqüència. És a dir, depèn de les altres condicions abans esmentades que una floridura trigui més o menys temps en sorgir.

Per a la pregunta 2. hem arribat a les següents conclusions:
· A l’aire tota l’estona hi ha espores.
· Si envasem el tomàquet al buit, traient l’aire, no hi haurà espores i per això no hi ha floridures.

Els fongs es reprodueixen per espores conjuntament amb totes les condicions que hem citat anteriorment a l’apartat 1.

L' ecositema...És possible que passi aixó?

Avui hem vist un vídeo gravat pel David que es titulava:
Què fa que això sigui possible?

En el qual hem pogut veure les relacions d’interdependència de l’ecosistema.

En el vídeo hem pogut veure un mare ocell que portava menjar als seus ocellets, aquests llençaven els seus excrements a terra, les mosques que es passejaven per sobre dels excrements acabaven a sobre de la vaca les quals pasturen del terra

Hem hagut de fer un mapa conceptual d’aquest conceptes però d’aquesta manera hem pogut veure que tot està interrelacionat i d’aquesta manera en imatge ens ha quedat molt més clar.

Els essers vius interactuen amb el medi d’una manera o un altre i al cap i a la fi és un gran cercle de relacions diverses.

COM FER PREGUNTES SOBRE EL MODEL D'ÉSSER VIU:

Desprès de les classes que portem realitzades sobre aquesta assignatura crec que ens ha de quedar ven clar que no perquè com a mestre diguis una cosa els alumnes entenen allò que dius, és a dir, cadascú de nosaltres ho podem interpretar de maneres molt diferents i per tant això no vol dir que la feina necessariament ha d’estar mal feta.
En un primer moment les preguntes les ha de fer el mestre per tal d’anar acostumant als nens i les nenes a que en un futur les facin ells/es.
Hem de tenir sempre molt present al tractar-se de ciències que les preguntes més interessant són aquelles que no és poden contestar amb una enciclopèdia. D’aquesta manera aquest tipus de preguntes permetran fer coses diferents als alumnes.

Una manera de com plantejar-se-les és fer preguntes que tinguin a veure amb les diferents funcions dels essers vius:

ESTAN FORMATS PER CÈL·LULES :
NUTRICIÓ: Intercanvi matèria i energia amb el seu medi, en fer-ho el modifica.
REPRODUCCIÓ: Prové d’altres éssers vius. Es pot reproduir.
RELACIÓ: Rep estímuls de l’exterior i reacciona.

Aquestes preguntes es poden classificar en diverses categories: Descripció, explicació causal, comprovació , generalització, predicció, gestió, opinió i valoració.
A la classe s’han realitzat alguns exemples d’aquestes preguntes, com ara la següent:
Predicció: Què passarà si un peix es trenca una aleta?

Recordem que una mateixa pregunta ens ha de donar joc per a parlar i saber-ne més sobre un mateix esser viu. Han de ser preguntes que ens permetin fer-ne una investigació.

Fireta "Éssers vius"

Després de la xerrada hem exposat les diverses maquetes dels essers vius elaborades per els diferents grups de la classe.
Les maquetes ens han ajudat a veure millor les diverses formes de desplaçaments dels diferents essers vius. Els grups han exposat les maquetes i la resta ens anàvem apropant i preguntant del perquè de l’estructura i com es desplaçava. La veritat es que amb les explicacions de les companyes m’ha quedat molt més clar les formes de desplaçament de cada esser viu que hem realitzat.
És un altre manera d’aprendre els desplaçaments sense cap classe teòrica i veien imatges sinó amb la pròpia l’experimentació i fabricació d’aquell esser per poder fer-se a la idea d’un mateix ben be de com és.
Certament crec que a els nens i nenes els hi passa exactament el mateix, és molt millor que experimentin i representi a partir de la seva pròpia interpretació que no pas els hi donguem coses fetes i molt elaborades.
Referent a les maquetes s’ha de reconèixer que ens han quedat molt maques!!!

Open publication - Free publishing - More news

Escola Bressol GESPA

Avui la Mar, que treballa a l’escola infantil del campus (GESPA) ens ha vingut a explicar un projecte que porten a terme des de fa uns anys.

L’escola bressol va arribar per demanda de les famílies, està instal·lada en el que va ser el barracó dels obrers quan es construïa el campus universitari.
Es una escola que disposa d’una hectàrea i una mica més de terrenya a l’aire lliure, per tant els hi dona molt de si per treballar l’entorn. Un dia van pensar “que més podrien fer” i van anar creant aquest projecte ambiental (entorn proper i pati).

Amb les ganes i la cohesió de les mestres van torbar una resposta i van fer un projecte que va durar 3 anys:

1r any: Gestió dels residus

2n any: hort ecològic

3r any: construcció d'una bassa

La consciència ecològica i ambiental eren els objectius principals del projecte.
El van crear amb l’ajuda de dues assessores de la facultat amb ganes de fer coses i cobrir diferents necessitats.

Una de les coses que vaig trobar molt interessant és que tota l’escola treballa el mateix alhora, però cada grup al seu nivell.

Personalment veig molt enriquidor que els infants estiguin envoltats de la natura i que tinguin suficient espai com per poder conèixer que es el que passa en el seu entorn en les diverses èpoques de l’any.
Encara que he de dir que el que més hem va cridar l’atenció va ser que TOTA L’ESCOLA, tant personal docent com no docent, ajudessin i s’hi dediquessin en tot el procés de projecte.

Certament n’estic convençuda que ha de ser un aspecte tant enriquidor per part de tots, especialment per part dels nens i nenes, aquest no veuen diferents als docent de l’aula dels altres adults de l’escola i seria ideal que es tingues en compte a totes les escoles. Ja que al meu parer totes les persones que estan en contacte amb els infants els estan educant d’una manera o altre.

Classe teorica "Un bon mestre/a"

Avui hem començat la classe d’una manera diferent, hem col·locat les taules en forma de “U” i hem realitzat un debat per tal de fomentar la comunicació a l’aula. Hem parlat sobre “Com ha de ser un mestre/a de ciències?”, aquest he estat un tema triat pel David.

Es important que a l’aula és pensi en la posició en que col·loquem l’alumnat per tal d’establir comunicació entre tots i totes els nens i nenes de l’aula, amb ells ha de ser igual, crec que és important la manera de col·locar les taules a les aules d’infantil per tal de potenciar això.
Com a mestres és molt important que: "És molt important que siguem capaços d'intervenir en certs moments per ajudar el grup classe a avançar". A nosaltres ens ha fet falta una petita empenta.

Al llarg de la conversa han anat sorgint diversos comentaris i aportacions interessants com ara:

- La importància de compartir el coneixement.
- Que a l’aula hi hagi un ambient adequat per que és donin aquests tipus de converses, agradable, de respecte,...
- Que la pregunta que és plantegi doni joc per iniciar un debat o diàleg i no nomes un joc de pregunta-resposta.
- Etc...

Tal i com ha anat la conversa podria dir que s’ha tractat d’una conversa “acumulativa”, tal i com diu Neil Mercer.

Per últim dir que això mateix que ha passat avui a l’aula és un bon exemple per poder posar en practica a una aula d’educació infantil, d’aquesta manera anirem acostumant als nens a mantenir converses que potenciïn el diàleg per pensar de manera col·lectiva i puguer arribar a conclusions i a adquirir coneixements compartits.

Els desplaçaments: El peix i el cavall

Avui a l'hora de laboratori hem realitzat una petita investigació sobre la manera en que és desplaçen el peix i el cavall:

EL PEIX:
El peix és desplaça per l’aigua nedant, té aletes i escates i neix d’un ou.
Els peixos són animals vertebrats. Gràcies a la seva estructura corporal que esta formada per aletes poden desplaçar-se dins de l’aigua.Les diferents aletes és troben situades a les diferents parts de la seva estructura:
Ø Les aletes dorsals: aletes de la part superior.
Ø Les aletes pectorals: les de la part lateral.
Ø L'’aleta anal: prop de l'obertura de l'’anus.
Ø Les aletes cabals: al final de la cua.
Ø L’'aleta pèlvica: en la part ventral, al capdavant.
En el següent Linke podreu veure un vídeo amb diferents tipus de peixos i els seus desplaçaments utilitzant les aletes:
http://www.youtube.com/watch?v=eNVY9N6YaU8&feature=related

EL CAVALL:
— El cavall és desplaça trotant sobre el terra, té 4 potes, té pel i neix de la panxa de la mare i de petit mama.
La seva estructura corporal esta formada per esquelet, musculs, aparells , teixit organic i sistemes.
Passos basics del cavall:
Pass: El cavall utilitza aquest aire per desplaçar-se sense pressa. El seu llom pràcticament no es mou. És un aire a quatre temps, és a dir,es necessiten quatre moviments diferenciats del cavall per completar-ho.
Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=g8SSKP-OgKg

Trot: El cavall utilitza aquest aire com a bàsic. Ja que la relació velocitat-cansament és molt positiva. És el més còmode per al genet i el cavall. És un moviment a dos temps en el qual el cavall es mou per bípedes diagonals amb un moment de suspensió. Aquest seria el moviment: esquerra - enrere/dreta - davant, suspensió, dreta -enrere/esquerra - davant, suspensió...
Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=FISwkGSzIlY

Galop: El galop és l'aire més veloç que utilitza el cavall. És un aire a tres temps. Sempre hi ha una mà que s'avança més que l'altra. En el dibuix s'avança més l'esquerra.Per tant en aquest dibuix el cavall va a mà esquerra. Per canviar la mà el genet pot parar al trot i tornar a sortir al galop o fer un canvi de mà.El galop tendit o llarg (també conegut com a galop a quatre temps) és la variant del galop més ràpid.

Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=HYrAkkBVD7o&feature=fvst

XERRADA Conchita Marquez

Avui la classe ha estat dirigida per la Conchita Marquez.
La Conchita ens ha lligat les classes teòriques d’en David amb les seves aportacions, parlant de com i que ensenyar de les ciències.

Un bon mestre/a de ciències ha de transmetre als seus alumnes les ganes de conèixer, d'emocionar-se, ensenyar-los a mirar el món amb ulls nous i intentar que imaginin i representin les seves idees. Tot això només ho pot aconseguir si el mestra ho porta a dins.

Però, com transmetre-ho als seus nens i nenes?

Aconseguint que tinguin ganes de conèixer/d'emocionar-se mitjançant PREGUNTES, a partir d’ella es creen situacions i contextos. El fet de plantejar-se preguntes és realment important (tant pels mestres, com pels infants). És important crear contextos i situacions.

Aconseguir que els infants mirin el món amb els ulls de la ciència i el model d'ésser viu juga un paper important. Cal ensenyar als nens i nenes que:
- Tot ésser viu prové d'un altre ésser viu que s'assembla a ell. És pot reproduir.
- Tots els ésser vius capten estímuls de l'exterior (del medi) i donen resposta.- Intercanvia matèria i energia amb el medi. Quan ho fa modifica el medi.

Existeixen tres aspectes bàsics del procés:
- Preguntes orientades a promoure la modelització.

- Interaccions en el grup-classe utilitzant diferents llenguatges

- Manipulació dels materials.

A l’aula hem de manipular, fer-nos preguntes, contrastar informacions i opinions, observar, experimentar, interaccionar, utilitzar diferents llenguatges, etc.

S’ha de recordar en tot moment que el mestre o la mestra no són el focus d’atenció, si no que tots juguem un paper molt important a l’aula a l’hora de aprendre ciències.

Segona pràctica LA FLOTABILITAT

En David ens ha proporcionat diversos materials i ens ha proposat unes preguntes:

1. Pregunta: Què sura i que no sura?
- Materials per l’experimentació: Taps de suro, claus, rajoleta, fusta, plastilina, fruit d’un arbre. Una safata i aigua.

2. Pregunta: Hi ha el mateix?
Com ho pots saber?
- Materials per l’experimentació: Tres pots de vidre iguals, amb líquid transparent a dins. Una balança.

3. Pregunta: Què hi ha a cada ampolla?
- Materials per l’experimentació: Dues ampolles, cadascuna amb un líquid de
color groguenc i un altre de transparent.

Per manca de temps, cada grup ha realitzat només una activitat de les anteriorment esmentades. El nostre grup ha desenvolupat la pregunta
nº 1, Què sura i què no sura?


Primer de tot hem realitzat dues columnes i abans de comprovar-ho hem intentat col·locar a cada columna el material conforme si creiem que surava o no. Aquest primer pas l’hem fet de manera individual i després hem posat en comú les nostres hipòtesis.

A continuació, hem col·locat el material en una safata amb aigua per comprovar si les nostres hipòtesis eren correctes o no. Hi havia diferents opinions referent a la fruita de l’arbre, algunes pensaven que no suraria i altres que si. Amb la comprovació ens hem adonat que si surava. Amb la resta d’elements els resultats han complert les nostres expectatives.

2ª Pregunta formulada per el professor i dirigida a tots els grups: Com pots fer que la bola de plastilina suri?
El nostre grup ja havia comprovat que la bola de plastilina s’enfonsava però volíem aconseguir el repte de fer que no s’enfonsés. Aleshores hem estat provant de posar a l’aigua trossets de plastilina de diferents grandàries i formes.

Referent a la plastilina, hem vist que la forma que li donàvem determinava si flotaria o no. Si en fèiem una pilota totalment rodona, l’aigua passava per totes les cares i provocava que s’enfonsés. Llavors, hem determinat que la forma havia de ser còncava per evitar que l’aigua entres. Un exemple semblant serien els vaixells o les barques de fusta que tenen aquesta mateixa forma.


Realitzant l’experimentació ens ha sorgit una pregunta:
- Perquè si el fruit de l’arbre pesa més que el clau el fruit sura i el clau no?

La conclusió que en traiem és la següent:

Cada objecte té una densitat determinada i quan dos o més objectes és posen en contacte un amb l’altre es provoca una reacció.
Amb la nostra observació hem pogut concloure que el ferro, la rajoleta i la plastilina tenen una densitat més alta que la de l’aigua, per aquest motiu s’enfonsaven.

-La densitat determina únicament que els objectes s’enfonsin? La resposta és no. Amb les diferents proves que em fet amb la forma de la plastilina em pogut observar que aquest factor també pot determinar que un objecte pugui enfonsar-se dins l’aigua o no.

Un video que ens pot fer entendre una mica més aquests conceptes: http://http//www.youtube.com/watch?v=KnE_30229lk

A L'AULA TOT PASA ALHORA...

El títol d’aquesta entrada de blog és una idea molt important. Com a mestres és important que estiguem alerta en tot moment i en tots els moments.
L’aula ha de ser doncs un espai on flueixi molt bé la comunicació i un lloc adequat per parlar, actuar i a emocionar-se. Un lloc adequat perquè els infants és facin preguntes sobre l’entorn que els rodeja, mentres ens posem d’acord per comprendre el món.
Hem de generar situacions prou diverses i que provoquin interessos en els infants. A més a més ha d’haver temps perquè els nens/es puguin comprendre allò que està passant, ha se ser un espai sense preses ni nervis.
Avui hem estat veient una presentació sobre com uns nens i nenes de tercer de primària havien estudiat les condicions en que és produïen els fons. Aquest experiment l’estem fent nosaltres amb un tomàquet i el presentem el dimarts dia 23 d’aquest mateix més així que n’aprendrem molt sobre aquest tema.



Els infants a l’aula sempre juguen a interpretar-nos per això trobo molt interessant el que ha dit en David que ja m’havien mencionat en graus anteriors: - És més important el que fem que no pas el que diem.
I és cert, per posar un exemple prou clar, tu no pots dir-li a un infant: -No cridis! I sé tu la primera que diu les coses cridant.
Crec que hem de ser coherents en aquest sentit i no contradir-nos o almenys intentar-ho.

ANEM MÉS ENNLLÀ AMB ELS INFANTS...

Com a mestres hem d'utilitzar el que els nens i nenes saben per avançar més enllà. Ens hem de documentar i formar per tenir unes bones interaccions amb els alumnes.



Avui hem estat veient un power point que sànomena "Els aglans del Bosc", és una mestra que cada any realitza una sortida amb els seus alumnes, aquests han de recollir coses del bosc.

Totes les coses que recullen són bones oportunitats per poder realitzar converses amb ells.



És important centrar bé la informació per tal de focalitzar la busqueda adient a allò que volem conèxier. Normalment a les escoles és demana als pares que portin coses relacionades amb un tema concret però en aquests moments ells no s'han d'oblidar que els seus fills han de ser comlplices dàquella busqueda, que han de participar-hi.



Relacionat aquest tema amb les pràctiques que estic realitzant he de dir que l'altre dia varem demanar als pares que ens portessin coses de la tardor, una nena va portar aglans i castanyes del bosc i haurieu d'haver vist amb quina alegria explicaba que els havia recollit ella.

Això dixa clar que els pares no els van recollir per ella sinó que la van fer particip d'aquella activitat i que per a ella va ser significatiu.

En canvi molts pares porten branques d'olivers o magranes que han comprat o recollit i quan els hi preguntes als infants no en tenen ni idea d'on ha sortit allò que els hi estàs mostrant.

Per tant queda clar que ells en són els "protagonistes" i han de saber-ho.

SORTIDA A CAN COLL

Avui hem relaitzat una sortida a la Masia de Can Coll.

Aquesta sortida és realitza conjuntament amb l'assignatura de

Didàctica del coneixement del medi social i cultural, jo aquesta assignatura ja la vaig realitzar l’any passat així que la visita a la Masia no la realitzo.
El que si que fem és primer de tot visitar “La casa dels petits”, en aquest espai els infants que acudeixen a la Masia Consoliden coneixements i conceptes que prèviament han pogut viure ells mateixos gracies a l’entorn natural.
Aquest espai el trobem organitzat en diferents racons que estimulen la descoberta sensorial per part dels nens i nenes. També els permet establir relacions entre els elements que observen manipulen i els productes que poden trobar a casa.

Tot seguit visitem "La granja" i ens expliquen que és el que fan amb els nens i nenes. El següent video és un bon exemple de com es pot treballar a partir de la descoberta de l’entorn el model d’ésser viu.En aquest video veurem que és el que fan el infants:

http://www.youtube.com/watch?v=p4C3LcJ_S74

Primera pràctica LA FLOR SORPRESA (En dues sessions)

El primer dia de la pràctica al laboratori resulta que ens donen un foli amb una flor dibuixada i ens diuen que escribim un missantge bonic, que en tanquem els pètals i que la posem a l'aigua...abans de posar-la a l'aigua haviem d'escriure en un foli el que creiem que pasaria, jo creia que s'obriria i que és correria la tinta però no va a ser així. Al posar-la a l'aigua la flor és va obrir i és va poder llegir el missatge.

A partir d'aleshores vam començar a investigar sobre el perquè d'aquest fenòmen i varem arribar a una solució entre tot el grup.

La flor sorpresa deixa veure el seu missatge gracies a uns factors i unes propietats que passen quan unim el paper i l’aigua.
El paper és un material que esta format per tubs molt petits que ha simple vista humana no podem veure.
L’aigua és una substancia de la qual la mulecula esta formada per dos àtoms d’Hidrogen i un d’Oxigen (H2O)

Quan la flor de paper es posar en contacte amb l’aigua, aquesta s’introdueix pels tubs del paper i succeeix el que s’anomena la capil.laritat.

A partir d'aquí hem hagut de representar amb un dibuix om sería aquest fenomen que és la capil.laritat.

La capil.laritat és una propietat dels líquids que depenen de la tensió superficial per pujar o baixar més o menys pels tubs.
Les molècules de l’aigua estan en constant moviment com també tenen adherència.

Això fa que l’aigua s’apropi al tub i puji fins que la força de la gravetat sigui més gran.

Quan l’aigua comença a entrar pels tubs del paper, aquest es mulla i agafa més pes. Això provoca que la part seca del paper (els pètals) s’inclini al mateix nivell que la part mullada. Per tant, la flor s’obre mostrant el seu missatge.

Un història que neix a l'aula...

A l’aula no només hi ha d’haver coses fetes per els Mestres, sinó també per els nens i les nenes.
El que passa en una aula és una historia que al llarg del curs és va fent més interessant.

Si parlem de les intervencions del mestre el que hem de remarcar és que ells ha de donar i facilitar les eines per representar el món que els envolta, així com perquè els infants expliquin les seves idees als altres de com veuen el món. Els Mestres s’han d’esforçar per tal de aconseguir la participació de tots, que és creïn anades i vingudes d’informació i és creien discussions.
Lligant amb la classe anterior dic que s’hauria d’enfocar l’ensenyament-aprenentatge de les ciències en una interacció mestre-alumne.

Aquestes aportacions i descobriments que s’ha realitzat entre tots han de tenir un espai propi a l’aula, s’ha de buscar un lloc els nens i nenes puguin anar-hi en un moment concret o en una estona lliure que hi haguí. És important que els nens i nenes representin d’alguna manera allò que han après, els dibuixos d’ells solen ser molt interessants i amb molta coherència, en la majoria de casos són els mestres els que no ho saben veure.

Per tant després d’aquesta sessió d’avui trobo totalment innecessari que moltes mestres abans de que comencin les classes, cada curs escolar, decoren la classe de manera que no queda constància del que van aprenent els nens i nenes, més que res perquè no hi queda lloc a l’aula.

No fa falta que una classe sigui bonica als ulls del mestre o dels adults, sinó que ha d'estar plena de vida i d'aportacions dels infants de la mateixa.

Què ensenyar i com ensenyar ciències?

La veritat és que desprès d'aquesta classe he canviat la meva visió de com ensenyar el model d'esser viu amb els infants. Certament com que vaig apendre d'una manera concreta, com que per exemple el cocodril tenia 4 potes, un tronc...en fi el que la majoria de nosaltres hem anat veient a les escoles encara avui en dia.

En canvi en David ens ha mostrat que hi ha molt més a fer i a mostrar i sobretot a que els nens i nenes aprenguin de tot això.

Parlem doncs del model socio -constructivista, un repte del mètode aplicat per ensenyar ciències és que els alumnes:

- Comprovin que allò que és fa a l’aula els ajuda a aprendre i que en siguin capaços de respondre preguntes rellevants, fer preguntes no és fàcil i per tant el mestre ha de ser-ne l’exemple. D’aquesta manera els nens i nenes van sentint i experimentant el plaer que ens dona conèixer i en tingui ganes de seguir aprenent.
La ciència doncs és la construcció social d’uns conceptes en concret, de models teòrics existents que són complexes, aquests han de ser rellevants i amb sentit per als alumnes als que vagin destinats.
En conclusió aprendre ciències és el resultat de la interacció entre l’experimentació, la comunicació entre tos, les emocions personals i el coneixement quotidià.
Molts models didàctics sobre les visions de com ensenyar ciències son tradicionals per el que fa a transmissió d’informació. Ha d’haver-hi un canvi conceptual i promoure el conflicte cognitiu de cada individu per eliminar les idees errònies, s’ha de promoure l’activitat experimental i de les interaccions socials.
Desprès d’aquests nous conceptes que hem après hem pregunto jo:

-Com pot ser que a la universitat és promogui aquest estil d’ensenyament de les ciències i la realitat global que trobem a les escoles, a Catalunya per no anar més enllà, encara no és així?

Realment té molt de sentit comú tot això, cosa que sota el meu punt de vista de “sentit comú” se n’ha de tenir i molt alhora de dedicar-te a ser mestres. Aleshores com és que si no és la primera vegada que una generació de persones sap com s’han d’ensenyar les ciències per tal de que sigui realment significativa per els infants, en el territori podem trobar 4 escoles que si ho facin, però en la majoria de casos no és així. Deu ser per temor? Perquè els mestres que porten anys en l’ensenyament no se deuen sentit segurs canviant els seus mètodes?...no se però està clar que l’ensenyament de les ciències ha d’evolucionar i molt.

Per finalitzar hem quedaria amb la idea principal de que el saber circula en totes direccions.

PRESENTACIÓ

Avui comença aquesta assignatura, en David que n'es el porfessor, ens ha estat explicant de que va, com evolucionará i les tasques que haurem de realitzar. Una d'aquestes tasques és realitzar un diari d'aprenentatge, que en aquest cas será aquest blog.

L'assignatura porta feina, no és pot dir que no, però també crec que n'aprendrem molt. Apendrem molts conceptes, maenres de fer i de treballar amb els infants. Cosa que trobo molt interessant

De moment té bona pinta, més endevant ja aniré comentant a veure que tal.