Què ensenyar i com ensenyar ciències?

La veritat és que desprès d'aquesta classe he canviat la meva visió de com ensenyar el model d'esser viu amb els infants. Certament com que vaig apendre d'una manera concreta, com que per exemple el cocodril tenia 4 potes, un tronc...en fi el que la majoria de nosaltres hem anat veient a les escoles encara avui en dia.

En canvi en David ens ha mostrat que hi ha molt més a fer i a mostrar i sobretot a que els nens i nenes aprenguin de tot això.

Parlem doncs del model socio -constructivista, un repte del mètode aplicat per ensenyar ciències és que els alumnes:

- Comprovin que allò que és fa a l’aula els ajuda a aprendre i que en siguin capaços de respondre preguntes rellevants, fer preguntes no és fàcil i per tant el mestre ha de ser-ne l’exemple. D’aquesta manera els nens i nenes van sentint i experimentant el plaer que ens dona conèixer i en tingui ganes de seguir aprenent.
La ciència doncs és la construcció social d’uns conceptes en concret, de models teòrics existents que són complexes, aquests han de ser rellevants i amb sentit per als alumnes als que vagin destinats.
En conclusió aprendre ciències és el resultat de la interacció entre l’experimentació, la comunicació entre tos, les emocions personals i el coneixement quotidià.
Molts models didàctics sobre les visions de com ensenyar ciències son tradicionals per el que fa a transmissió d’informació. Ha d’haver-hi un canvi conceptual i promoure el conflicte cognitiu de cada individu per eliminar les idees errònies, s’ha de promoure l’activitat experimental i de les interaccions socials.
Desprès d’aquests nous conceptes que hem après hem pregunto jo:

-Com pot ser que a la universitat és promogui aquest estil d’ensenyament de les ciències i la realitat global que trobem a les escoles, a Catalunya per no anar més enllà, encara no és així?

Realment té molt de sentit comú tot això, cosa que sota el meu punt de vista de “sentit comú” se n’ha de tenir i molt alhora de dedicar-te a ser mestres. Aleshores com és que si no és la primera vegada que una generació de persones sap com s’han d’ensenyar les ciències per tal de que sigui realment significativa per els infants, en el territori podem trobar 4 escoles que si ho facin, però en la majoria de casos no és així. Deu ser per temor? Perquè els mestres que porten anys en l’ensenyament no se deuen sentit segurs canviant els seus mètodes?...no se però està clar que l’ensenyament de les ciències ha d’evolucionar i molt.

Per finalitzar hem quedaria amb la idea principal de que el saber circula en totes direccions.