Un història que neix a l'aula...

A l’aula no només hi ha d’haver coses fetes per els Mestres, sinó també per els nens i les nenes.
El que passa en una aula és una historia que al llarg del curs és va fent més interessant.

Si parlem de les intervencions del mestre el que hem de remarcar és que ells ha de donar i facilitar les eines per representar el món que els envolta, així com perquè els infants expliquin les seves idees als altres de com veuen el món. Els Mestres s’han d’esforçar per tal de aconseguir la participació de tots, que és creïn anades i vingudes d’informació i és creien discussions.
Lligant amb la classe anterior dic que s’hauria d’enfocar l’ensenyament-aprenentatge de les ciències en una interacció mestre-alumne.

Aquestes aportacions i descobriments que s’ha realitzat entre tots han de tenir un espai propi a l’aula, s’ha de buscar un lloc els nens i nenes puguin anar-hi en un moment concret o en una estona lliure que hi haguí. És important que els nens i nenes representin d’alguna manera allò que han après, els dibuixos d’ells solen ser molt interessants i amb molta coherència, en la majoria de casos són els mestres els que no ho saben veure.

Per tant després d’aquesta sessió d’avui trobo totalment innecessari que moltes mestres abans de que comencin les classes, cada curs escolar, decoren la classe de manera que no queda constància del que van aprenent els nens i nenes, més que res perquè no hi queda lloc a l’aula.

No fa falta que una classe sigui bonica als ulls del mestre o dels adults, sinó que ha d'estar plena de vida i d'aportacions dels infants de la mateixa.