L’aula ha de ser doncs un espai on flueixi molt bé la comunicació i un lloc adequat per parlar, actuar i a emocionar-se. Un lloc adequat perquè els infants és facin preguntes sobre l’entorn que els rodeja, mentres ens posem d’acord per comprendre el món.
Hem de generar situacions prou diverses i que provoquin interessos en els infants. A més a més ha d’haver temps perquè els nens/es puguin comprendre allò que està passant, ha se ser un espai sense preses ni nervis.
Avui hem estat veient una presentació sobre com uns nens i nenes de tercer de primària havien estudiat les condicions en que és produïen els fons. Aquest experiment l’estem fent nosaltres amb un tomàquet i el presentem el dimarts dia 23 d’aquest mateix més així que n’aprendrem molt sobre aquest tema.
Els infants a l’aula sempre juguen a interpretar-nos per això trobo molt interessant el que ha dit en David que ja m’havien mencionat en graus anteriors: - És més important el que fem que no pas el que diem.
I és cert, per posar un exemple prou clar, tu no pots dir-li a un infant: -No cridis! I sé tu la primera que diu les coses cridant.
Crec que hem de ser coherents en aquest sentit i no contradir-nos o almenys intentar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario