Un recurs "CDEC"

Avui hem anat d'excursió al CDEC.
El CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.

Objectius generals del centre:

-Detectar, validar, elaborar i difondre activitats, experiències didàctiques o projectes d’interès especial
-Conèixer la recerca que es fa en didàctica de les ciències; promoure i difondre els resultats d’aquesta i adequar-la a les necessitats dels professors i professores de ciències
-Planificar, organitzar i gestionar la formació de formadors que s’impulsa des de la SGFP i RP
-Planificar, gestionar i realitzar accions formatives lligades a les dotacions de ciències que el Departament d’Educació promou a través de la SGFP
-Assessorar individualment a professorat en actiu i a empreses especialitzades en materials didàctics de ciències que estan relacionades amb el Departament
-Difondre i mantenir un servei de préstec i lliurament d’aparells, kits de materials i també d'éssers vius que facilitin i fomentin l’experimentació a la classe de ciències
-Organitzar sessions de formació i estar a disposició de grups de professorat de procedència diversa ( primària, secundària, facultats de ciències de l’educació de les universitats, serveis educatius, estranger ) i també d’alumnes en formació interessats en les activitats del centre
-Dissenyar i elaborar les línies mestres del programa d'Educació Ambiental

Realment la sortida m'ha semblat molt interessant ja que dintre de poc temps és un un recurs del qual podre dispossar i on puc trobar grans ajudes.

Per a més informació podeu visitar la seguent pàgina: http://phobos.xtec.cat/cdec

Les floridures

Open publication - Free publishing - More document

Quina és la proposta de treball?

El dia 26 d’octubre se’ns proposa que deixem florir un tomàquet, al lloc que cadascú trobi més oportú, per tal de veure que passa i que fins el 23 de novembre no en tornarem a parlar. Al campus tenim informació sobre les floridures i uns informes facilitats per en David que hem d’anar omplint segons vagin sortint fongs al tomàquet.
Fem un congrés científic sobre les floridures, utilitzant les diferents experiències que hem viscut amb els tomàquets que cadascú ha estat observant durant 3 setmanes.

Què hem fet?

Primerament cadascú de nosaltres ha tingut un tomàquet obert per la meitat en les mateixes condicions durant 3 setmanes. Cada dos dies hem anat fent un seguiment i anotant els canvis en un diari a més de realitzar fotos o bé dibuixos.
El dia 23 de novembre tothom ha portat les seves floridures i primer les hem observat a través d’una lent binocular.
Seguidament per a realitzar el Congrés Científic sobre les Floridures, ens hem disposat a l’aula entorn una pissarra on hi havia les següents preguntes:

Quines condicions s’han de donar per a que apareguin les floridures?

Una resposta a: Com és que han aparegut fongs?

En David ha estat el moderador del congrés i nosaltres anàvem participant demanant el torn.
Alhora de fer la nostra aportació, havíem d’aportar proves, arguments i comparacions.


Quina conclusió en traiem?

Per a la pregunta 1. hem arribat a les següents conclusions:

-Entre una Temperatura de 5º a 22º i no cal que sigui constant, surten floridures. A menys de 0º no es produeixen perquè la congelació conserva els aliments.
-La Humitat és necessària, un tomàquet al desert no tindria fongs.
-L’Oxigen és un factor necessari ja que els fongs són éssers vius i el necessiten per produir-se.
-Foscor/Llum, quant més fosc i humit és l’ambient les floridures es produeixen més ràpid. (Ex. Els xampinyons creixen en coves)
-Els Nutrients són necessaris per a les floridures i en aquest cas es troben al propi tomàquet.

També vam arribar a la conclusió que el Temps no és una variable, sinó una conseqüència. És a dir, depèn de les altres condicions abans esmentades que una floridura trigui més o menys temps en sorgir.

Per a la pregunta 2. hem arribat a les següents conclusions:
· A l’aire tota l’estona hi ha espores.
· Si envasem el tomàquet al buit, traient l’aire, no hi haurà espores i per això no hi ha floridures.

Els fongs es reprodueixen per espores conjuntament amb totes les condicions que hem citat anteriorment a l’apartat 1.

L' ecositema...És possible que passi aixó?

Avui hem vist un vídeo gravat pel David que es titulava:
Què fa que això sigui possible?

En el qual hem pogut veure les relacions d’interdependència de l’ecosistema.

En el vídeo hem pogut veure un mare ocell que portava menjar als seus ocellets, aquests llençaven els seus excrements a terra, les mosques que es passejaven per sobre dels excrements acabaven a sobre de la vaca les quals pasturen del terra

Hem hagut de fer un mapa conceptual d’aquest conceptes però d’aquesta manera hem pogut veure que tot està interrelacionat i d’aquesta manera en imatge ens ha quedat molt més clar.

Els essers vius interactuen amb el medi d’una manera o un altre i al cap i a la fi és un gran cercle de relacions diverses.

COM FER PREGUNTES SOBRE EL MODEL D'ÉSSER VIU:

Desprès de les classes que portem realitzades sobre aquesta assignatura crec que ens ha de quedar ven clar que no perquè com a mestre diguis una cosa els alumnes entenen allò que dius, és a dir, cadascú de nosaltres ho podem interpretar de maneres molt diferents i per tant això no vol dir que la feina necessariament ha d’estar mal feta.
En un primer moment les preguntes les ha de fer el mestre per tal d’anar acostumant als nens i les nenes a que en un futur les facin ells/es.
Hem de tenir sempre molt present al tractar-se de ciències que les preguntes més interessant són aquelles que no és poden contestar amb una enciclopèdia. D’aquesta manera aquest tipus de preguntes permetran fer coses diferents als alumnes.

Una manera de com plantejar-se-les és fer preguntes que tinguin a veure amb les diferents funcions dels essers vius:

ESTAN FORMATS PER CÈL·LULES :
NUTRICIÓ: Intercanvi matèria i energia amb el seu medi, en fer-ho el modifica.
REPRODUCCIÓ: Prové d’altres éssers vius. Es pot reproduir.
RELACIÓ: Rep estímuls de l’exterior i reacciona.

Aquestes preguntes es poden classificar en diverses categories: Descripció, explicació causal, comprovació , generalització, predicció, gestió, opinió i valoració.
A la classe s’han realitzat alguns exemples d’aquestes preguntes, com ara la següent:
Predicció: Què passarà si un peix es trenca una aleta?

Recordem que una mateixa pregunta ens ha de donar joc per a parlar i saber-ne més sobre un mateix esser viu. Han de ser preguntes que ens permetin fer-ne una investigació.

Fireta "Éssers vius"

Després de la xerrada hem exposat les diverses maquetes dels essers vius elaborades per els diferents grups de la classe.
Les maquetes ens han ajudat a veure millor les diverses formes de desplaçaments dels diferents essers vius. Els grups han exposat les maquetes i la resta ens anàvem apropant i preguntant del perquè de l’estructura i com es desplaçava. La veritat es que amb les explicacions de les companyes m’ha quedat molt més clar les formes de desplaçament de cada esser viu que hem realitzat.
És un altre manera d’aprendre els desplaçaments sense cap classe teòrica i veien imatges sinó amb la pròpia l’experimentació i fabricació d’aquell esser per poder fer-se a la idea d’un mateix ben be de com és.
Certament crec que a els nens i nenes els hi passa exactament el mateix, és molt millor que experimentin i representi a partir de la seva pròpia interpretació que no pas els hi donguem coses fetes i molt elaborades.
Referent a les maquetes s’ha de reconèixer que ens han quedat molt maques!!!

Open publication - Free publishing - More news

Escola Bressol GESPA

Avui la Mar, que treballa a l’escola infantil del campus (GESPA) ens ha vingut a explicar un projecte que porten a terme des de fa uns anys.

L’escola bressol va arribar per demanda de les famílies, està instal·lada en el que va ser el barracó dels obrers quan es construïa el campus universitari.
Es una escola que disposa d’una hectàrea i una mica més de terrenya a l’aire lliure, per tant els hi dona molt de si per treballar l’entorn. Un dia van pensar “que més podrien fer” i van anar creant aquest projecte ambiental (entorn proper i pati).

Amb les ganes i la cohesió de les mestres van torbar una resposta i van fer un projecte que va durar 3 anys:

1r any: Gestió dels residus

2n any: hort ecològic

3r any: construcció d'una bassa

La consciència ecològica i ambiental eren els objectius principals del projecte.
El van crear amb l’ajuda de dues assessores de la facultat amb ganes de fer coses i cobrir diferents necessitats.

Una de les coses que vaig trobar molt interessant és que tota l’escola treballa el mateix alhora, però cada grup al seu nivell.

Personalment veig molt enriquidor que els infants estiguin envoltats de la natura i que tinguin suficient espai com per poder conèixer que es el que passa en el seu entorn en les diverses èpoques de l’any.
Encara que he de dir que el que més hem va cridar l’atenció va ser que TOTA L’ESCOLA, tant personal docent com no docent, ajudessin i s’hi dediquessin en tot el procés de projecte.

Certament n’estic convençuda que ha de ser un aspecte tant enriquidor per part de tots, especialment per part dels nens i nenes, aquest no veuen diferents als docent de l’aula dels altres adults de l’escola i seria ideal que es tingues en compte a totes les escoles. Ja que al meu parer totes les persones que estan en contacte amb els infants els estan educant d’una manera o altre.

Classe teorica "Un bon mestre/a"

Avui hem començat la classe d’una manera diferent, hem col·locat les taules en forma de “U” i hem realitzat un debat per tal de fomentar la comunicació a l’aula. Hem parlat sobre “Com ha de ser un mestre/a de ciències?”, aquest he estat un tema triat pel David.

Es important que a l’aula és pensi en la posició en que col·loquem l’alumnat per tal d’establir comunicació entre tots i totes els nens i nenes de l’aula, amb ells ha de ser igual, crec que és important la manera de col·locar les taules a les aules d’infantil per tal de potenciar això.
Com a mestres és molt important que: "És molt important que siguem capaços d'intervenir en certs moments per ajudar el grup classe a avançar". A nosaltres ens ha fet falta una petita empenta.

Al llarg de la conversa han anat sorgint diversos comentaris i aportacions interessants com ara:

- La importància de compartir el coneixement.
- Que a l’aula hi hagi un ambient adequat per que és donin aquests tipus de converses, agradable, de respecte,...
- Que la pregunta que és plantegi doni joc per iniciar un debat o diàleg i no nomes un joc de pregunta-resposta.
- Etc...

Tal i com ha anat la conversa podria dir que s’ha tractat d’una conversa “acumulativa”, tal i com diu Neil Mercer.

Per últim dir que això mateix que ha passat avui a l’aula és un bon exemple per poder posar en practica a una aula d’educació infantil, d’aquesta manera anirem acostumant als nens a mantenir converses que potenciïn el diàleg per pensar de manera col·lectiva i puguer arribar a conclusions i a adquirir coneixements compartits.

Els desplaçaments: El peix i el cavall

Avui a l'hora de laboratori hem realitzat una petita investigació sobre la manera en que és desplaçen el peix i el cavall:

EL PEIX:
El peix és desplaça per l’aigua nedant, té aletes i escates i neix d’un ou.
Els peixos són animals vertebrats. Gràcies a la seva estructura corporal que esta formada per aletes poden desplaçar-se dins de l’aigua.Les diferents aletes és troben situades a les diferents parts de la seva estructura:
Ø Les aletes dorsals: aletes de la part superior.
Ø Les aletes pectorals: les de la part lateral.
Ø L'’aleta anal: prop de l'obertura de l'’anus.
Ø Les aletes cabals: al final de la cua.
Ø L’'aleta pèlvica: en la part ventral, al capdavant.
En el següent Linke podreu veure un vídeo amb diferents tipus de peixos i els seus desplaçaments utilitzant les aletes:
http://www.youtube.com/watch?v=eNVY9N6YaU8&feature=related

EL CAVALL:
— El cavall és desplaça trotant sobre el terra, té 4 potes, té pel i neix de la panxa de la mare i de petit mama.
La seva estructura corporal esta formada per esquelet, musculs, aparells , teixit organic i sistemes.
Passos basics del cavall:
Pass: El cavall utilitza aquest aire per desplaçar-se sense pressa. El seu llom pràcticament no es mou. És un aire a quatre temps, és a dir,es necessiten quatre moviments diferenciats del cavall per completar-ho.
Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=g8SSKP-OgKg

Trot: El cavall utilitza aquest aire com a bàsic. Ja que la relació velocitat-cansament és molt positiva. És el més còmode per al genet i el cavall. És un moviment a dos temps en el qual el cavall es mou per bípedes diagonals amb un moment de suspensió. Aquest seria el moviment: esquerra - enrere/dreta - davant, suspensió, dreta -enrere/esquerra - davant, suspensió...
Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=FISwkGSzIlY

Galop: El galop és l'aire més veloç que utilitza el cavall. És un aire a tres temps. Sempre hi ha una mà que s'avança més que l'altra. En el dibuix s'avança més l'esquerra.Per tant en aquest dibuix el cavall va a mà esquerra. Per canviar la mà el genet pot parar al trot i tornar a sortir al galop o fer un canvi de mà.El galop tendit o llarg (també conegut com a galop a quatre temps) és la variant del galop més ràpid.

Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=HYrAkkBVD7o&feature=fvst

XERRADA Conchita Marquez

Avui la classe ha estat dirigida per la Conchita Marquez.
La Conchita ens ha lligat les classes teòriques d’en David amb les seves aportacions, parlant de com i que ensenyar de les ciències.

Un bon mestre/a de ciències ha de transmetre als seus alumnes les ganes de conèixer, d'emocionar-se, ensenyar-los a mirar el món amb ulls nous i intentar que imaginin i representin les seves idees. Tot això només ho pot aconseguir si el mestra ho porta a dins.

Però, com transmetre-ho als seus nens i nenes?

Aconseguint que tinguin ganes de conèixer/d'emocionar-se mitjançant PREGUNTES, a partir d’ella es creen situacions i contextos. El fet de plantejar-se preguntes és realment important (tant pels mestres, com pels infants). És important crear contextos i situacions.

Aconseguir que els infants mirin el món amb els ulls de la ciència i el model d'ésser viu juga un paper important. Cal ensenyar als nens i nenes que:
- Tot ésser viu prové d'un altre ésser viu que s'assembla a ell. És pot reproduir.
- Tots els ésser vius capten estímuls de l'exterior (del medi) i donen resposta.- Intercanvia matèria i energia amb el medi. Quan ho fa modifica el medi.

Existeixen tres aspectes bàsics del procés:
- Preguntes orientades a promoure la modelització.

- Interaccions en el grup-classe utilitzant diferents llenguatges

- Manipulació dels materials.

A l’aula hem de manipular, fer-nos preguntes, contrastar informacions i opinions, observar, experimentar, interaccionar, utilitzar diferents llenguatges, etc.

S’ha de recordar en tot moment que el mestre o la mestra no són el focus d’atenció, si no que tots juguem un paper molt important a l’aula a l’hora de aprendre ciències.

Segona pràctica LA FLOTABILITAT

En David ens ha proporcionat diversos materials i ens ha proposat unes preguntes:

1. Pregunta: Què sura i que no sura?
- Materials per l’experimentació: Taps de suro, claus, rajoleta, fusta, plastilina, fruit d’un arbre. Una safata i aigua.

2. Pregunta: Hi ha el mateix?
Com ho pots saber?
- Materials per l’experimentació: Tres pots de vidre iguals, amb líquid transparent a dins. Una balança.

3. Pregunta: Què hi ha a cada ampolla?
- Materials per l’experimentació: Dues ampolles, cadascuna amb un líquid de
color groguenc i un altre de transparent.

Per manca de temps, cada grup ha realitzat només una activitat de les anteriorment esmentades. El nostre grup ha desenvolupat la pregunta
nº 1, Què sura i què no sura?


Primer de tot hem realitzat dues columnes i abans de comprovar-ho hem intentat col·locar a cada columna el material conforme si creiem que surava o no. Aquest primer pas l’hem fet de manera individual i després hem posat en comú les nostres hipòtesis.

A continuació, hem col·locat el material en una safata amb aigua per comprovar si les nostres hipòtesis eren correctes o no. Hi havia diferents opinions referent a la fruita de l’arbre, algunes pensaven que no suraria i altres que si. Amb la comprovació ens hem adonat que si surava. Amb la resta d’elements els resultats han complert les nostres expectatives.

2ª Pregunta formulada per el professor i dirigida a tots els grups: Com pots fer que la bola de plastilina suri?
El nostre grup ja havia comprovat que la bola de plastilina s’enfonsava però volíem aconseguir el repte de fer que no s’enfonsés. Aleshores hem estat provant de posar a l’aigua trossets de plastilina de diferents grandàries i formes.

Referent a la plastilina, hem vist que la forma que li donàvem determinava si flotaria o no. Si en fèiem una pilota totalment rodona, l’aigua passava per totes les cares i provocava que s’enfonsés. Llavors, hem determinat que la forma havia de ser còncava per evitar que l’aigua entres. Un exemple semblant serien els vaixells o les barques de fusta que tenen aquesta mateixa forma.


Realitzant l’experimentació ens ha sorgit una pregunta:
- Perquè si el fruit de l’arbre pesa més que el clau el fruit sura i el clau no?

La conclusió que en traiem és la següent:

Cada objecte té una densitat determinada i quan dos o més objectes és posen en contacte un amb l’altre es provoca una reacció.
Amb la nostra observació hem pogut concloure que el ferro, la rajoleta i la plastilina tenen una densitat més alta que la de l’aigua, per aquest motiu s’enfonsaven.

-La densitat determina únicament que els objectes s’enfonsin? La resposta és no. Amb les diferents proves que em fet amb la forma de la plastilina em pogut observar que aquest factor també pot determinar que un objecte pugui enfonsar-se dins l’aigua o no.

Un video que ens pot fer entendre una mica més aquests conceptes: http://http//www.youtube.com/watch?v=KnE_30229lk

A L'AULA TOT PASA ALHORA...

El títol d’aquesta entrada de blog és una idea molt important. Com a mestres és important que estiguem alerta en tot moment i en tots els moments.
L’aula ha de ser doncs un espai on flueixi molt bé la comunicació i un lloc adequat per parlar, actuar i a emocionar-se. Un lloc adequat perquè els infants és facin preguntes sobre l’entorn que els rodeja, mentres ens posem d’acord per comprendre el món.
Hem de generar situacions prou diverses i que provoquin interessos en els infants. A més a més ha d’haver temps perquè els nens/es puguin comprendre allò que està passant, ha se ser un espai sense preses ni nervis.
Avui hem estat veient una presentació sobre com uns nens i nenes de tercer de primària havien estudiat les condicions en que és produïen els fons. Aquest experiment l’estem fent nosaltres amb un tomàquet i el presentem el dimarts dia 23 d’aquest mateix més així que n’aprendrem molt sobre aquest tema.



Els infants a l’aula sempre juguen a interpretar-nos per això trobo molt interessant el que ha dit en David que ja m’havien mencionat en graus anteriors: - És més important el que fem que no pas el que diem.
I és cert, per posar un exemple prou clar, tu no pots dir-li a un infant: -No cridis! I sé tu la primera que diu les coses cridant.
Crec que hem de ser coherents en aquest sentit i no contradir-nos o almenys intentar-ho.