ANEM MÉS ENNLLÀ AMB ELS INFANTS...

Com a mestres hem d'utilitzar el que els nens i nenes saben per avançar més enllà. Ens hem de documentar i formar per tenir unes bones interaccions amb els alumnes.



Avui hem estat veient un power point que sànomena "Els aglans del Bosc", és una mestra que cada any realitza una sortida amb els seus alumnes, aquests han de recollir coses del bosc.

Totes les coses que recullen són bones oportunitats per poder realitzar converses amb ells.



És important centrar bé la informació per tal de focalitzar la busqueda adient a allò que volem conèxier. Normalment a les escoles és demana als pares que portin coses relacionades amb un tema concret però en aquests moments ells no s'han d'oblidar que els seus fills han de ser comlplices dàquella busqueda, que han de participar-hi.



Relacionat aquest tema amb les pràctiques que estic realitzant he de dir que l'altre dia varem demanar als pares que ens portessin coses de la tardor, una nena va portar aglans i castanyes del bosc i haurieu d'haver vist amb quina alegria explicaba que els havia recollit ella.

Això dixa clar que els pares no els van recollir per ella sinó que la van fer particip d'aquella activitat i que per a ella va ser significatiu.

En canvi molts pares porten branques d'olivers o magranes que han comprat o recollit i quan els hi preguntes als infants no en tenen ni idea d'on ha sortit allò que els hi estàs mostrant.

Per tant queda clar que ells en són els "protagonistes" i han de saber-ho.

SORTIDA A CAN COLL

Avui hem relaitzat una sortida a la Masia de Can Coll.

Aquesta sortida és realitza conjuntament amb l'assignatura de

Didàctica del coneixement del medi social i cultural, jo aquesta assignatura ja la vaig realitzar l’any passat així que la visita a la Masia no la realitzo.
El que si que fem és primer de tot visitar “La casa dels petits”, en aquest espai els infants que acudeixen a la Masia Consoliden coneixements i conceptes que prèviament han pogut viure ells mateixos gracies a l’entorn natural.
Aquest espai el trobem organitzat en diferents racons que estimulen la descoberta sensorial per part dels nens i nenes. També els permet establir relacions entre els elements que observen manipulen i els productes que poden trobar a casa.

Tot seguit visitem "La granja" i ens expliquen que és el que fan amb els nens i nenes. El següent video és un bon exemple de com es pot treballar a partir de la descoberta de l’entorn el model d’ésser viu.En aquest video veurem que és el que fan el infants:

http://www.youtube.com/watch?v=p4C3LcJ_S74

Primera pràctica LA FLOR SORPRESA (En dues sessions)

El primer dia de la pràctica al laboratori resulta que ens donen un foli amb una flor dibuixada i ens diuen que escribim un missantge bonic, que en tanquem els pètals i que la posem a l'aigua...abans de posar-la a l'aigua haviem d'escriure en un foli el que creiem que pasaria, jo creia que s'obriria i que és correria la tinta però no va a ser així. Al posar-la a l'aigua la flor és va obrir i és va poder llegir el missatge.

A partir d'aleshores vam començar a investigar sobre el perquè d'aquest fenòmen i varem arribar a una solució entre tot el grup.

La flor sorpresa deixa veure el seu missatge gracies a uns factors i unes propietats que passen quan unim el paper i l’aigua.
El paper és un material que esta format per tubs molt petits que ha simple vista humana no podem veure.
L’aigua és una substancia de la qual la mulecula esta formada per dos àtoms d’Hidrogen i un d’Oxigen (H2O)

Quan la flor de paper es posar en contacte amb l’aigua, aquesta s’introdueix pels tubs del paper i succeeix el que s’anomena la capil.laritat.

A partir d'aquí hem hagut de representar amb un dibuix om sería aquest fenomen que és la capil.laritat.

La capil.laritat és una propietat dels líquids que depenen de la tensió superficial per pujar o baixar més o menys pels tubs.
Les molècules de l’aigua estan en constant moviment com també tenen adherència.

Això fa que l’aigua s’apropi al tub i puji fins que la força de la gravetat sigui més gran.

Quan l’aigua comença a entrar pels tubs del paper, aquest es mulla i agafa més pes. Això provoca que la part seca del paper (els pètals) s’inclini al mateix nivell que la part mullada. Per tant, la flor s’obre mostrant el seu missatge.

Un història que neix a l'aula...

A l’aula no només hi ha d’haver coses fetes per els Mestres, sinó també per els nens i les nenes.
El que passa en una aula és una historia que al llarg del curs és va fent més interessant.

Si parlem de les intervencions del mestre el que hem de remarcar és que ells ha de donar i facilitar les eines per representar el món que els envolta, així com perquè els infants expliquin les seves idees als altres de com veuen el món. Els Mestres s’han d’esforçar per tal de aconseguir la participació de tots, que és creïn anades i vingudes d’informació i és creien discussions.
Lligant amb la classe anterior dic que s’hauria d’enfocar l’ensenyament-aprenentatge de les ciències en una interacció mestre-alumne.

Aquestes aportacions i descobriments que s’ha realitzat entre tots han de tenir un espai propi a l’aula, s’ha de buscar un lloc els nens i nenes puguin anar-hi en un moment concret o en una estona lliure que hi haguí. És important que els nens i nenes representin d’alguna manera allò que han après, els dibuixos d’ells solen ser molt interessants i amb molta coherència, en la majoria de casos són els mestres els que no ho saben veure.

Per tant després d’aquesta sessió d’avui trobo totalment innecessari que moltes mestres abans de que comencin les classes, cada curs escolar, decoren la classe de manera que no queda constància del que van aprenent els nens i nenes, més que res perquè no hi queda lloc a l’aula.

No fa falta que una classe sigui bonica als ulls del mestre o dels adults, sinó que ha d'estar plena de vida i d'aportacions dels infants de la mateixa.

Què ensenyar i com ensenyar ciències?

La veritat és que desprès d'aquesta classe he canviat la meva visió de com ensenyar el model d'esser viu amb els infants. Certament com que vaig apendre d'una manera concreta, com que per exemple el cocodril tenia 4 potes, un tronc...en fi el que la majoria de nosaltres hem anat veient a les escoles encara avui en dia.

En canvi en David ens ha mostrat que hi ha molt més a fer i a mostrar i sobretot a que els nens i nenes aprenguin de tot això.

Parlem doncs del model socio -constructivista, un repte del mètode aplicat per ensenyar ciències és que els alumnes:

- Comprovin que allò que és fa a l’aula els ajuda a aprendre i que en siguin capaços de respondre preguntes rellevants, fer preguntes no és fàcil i per tant el mestre ha de ser-ne l’exemple. D’aquesta manera els nens i nenes van sentint i experimentant el plaer que ens dona conèixer i en tingui ganes de seguir aprenent.
La ciència doncs és la construcció social d’uns conceptes en concret, de models teòrics existents que són complexes, aquests han de ser rellevants i amb sentit per als alumnes als que vagin destinats.
En conclusió aprendre ciències és el resultat de la interacció entre l’experimentació, la comunicació entre tos, les emocions personals i el coneixement quotidià.
Molts models didàctics sobre les visions de com ensenyar ciències son tradicionals per el que fa a transmissió d’informació. Ha d’haver-hi un canvi conceptual i promoure el conflicte cognitiu de cada individu per eliminar les idees errònies, s’ha de promoure l’activitat experimental i de les interaccions socials.
Desprès d’aquests nous conceptes que hem après hem pregunto jo:

-Com pot ser que a la universitat és promogui aquest estil d’ensenyament de les ciències i la realitat global que trobem a les escoles, a Catalunya per no anar més enllà, encara no és així?

Realment té molt de sentit comú tot això, cosa que sota el meu punt de vista de “sentit comú” se n’ha de tenir i molt alhora de dedicar-te a ser mestres. Aleshores com és que si no és la primera vegada que una generació de persones sap com s’han d’ensenyar les ciències per tal de que sigui realment significativa per els infants, en el territori podem trobar 4 escoles que si ho facin, però en la majoria de casos no és així. Deu ser per temor? Perquè els mestres que porten anys en l’ensenyament no se deuen sentit segurs canviant els seus mètodes?...no se però està clar que l’ensenyament de les ciències ha d’evolucionar i molt.

Per finalitzar hem quedaria amb la idea principal de que el saber circula en totes direccions.

PRESENTACIÓ

Avui comença aquesta assignatura, en David que n'es el porfessor, ens ha estat explicant de que va, com evolucionará i les tasques que haurem de realitzar. Una d'aquestes tasques és realitzar un diari d'aprenentatge, que en aquest cas será aquest blog.

L'assignatura porta feina, no és pot dir que no, però també crec que n'aprendrem molt. Apendrem molts conceptes, maenres de fer i de treballar amb els infants. Cosa que trobo molt interessant

De moment té bona pinta, més endevant ja aniré comentant a veure que tal.